.Coldplay. Fix You (Te confortaré)  

 

«per als qui són rics, que n’és, de difícil, d’entrar al regne de Déu!»

 
  

 
 
 
 
 
 
Lectura del llibre de la Saviesa

Vaig pregar Déu que em donés enteniment, i m’ho concedí, vaig cridar l’Esperit de saviesa, i em vingué. La prefereixo a ceptres i trons, i, comparada amb ella, tinc la riquesa per no-res. Ni tan sols la comparo amb les pedres més precioses, perquè tot l’or del món, al seu costat, no val ni un gra de sorra, i la plata no val més que el fang. L’aprecio més que la salut i que la boniquesa, i vull que em faci de llum, perquè la seva claror no s’apaga mai. Juntament amb la saviesa m’han vingut tots els béns, duia les mans plenes de riqueses incomptables.

Sv 7,7-11

Salm Responsorial

R. Que el vostre amor, Senyor, no trigui més a saciar- nos i ho celebrarem amb goig tota la vida.

Ensenyeu-nos a comptar els nostres dies 
per adquirir la saviesa del cor. 
Calmeu-vos, Senyor, Què espereu?
Sigueu pacient amb els vostres servents.  R

Que el vostre amor no trigui més a saciar-nos 

i ho celebrarem amb goig tota la vida. 
Doneu-nos tants dies d’alegria com ens n’heu donat d’aflicció,
tants anys de joia, com n’hem vist de penes. R

Que puguem veure la vostra obra, 
que els nostres fills vegin la vostra glòria. 
Que l’amabilitat del Senyor, el nostre Déu, 
reposi damunt els seus servents. 
Doneu encert a l’obra de les nostres mans.  R

Sl 89,12-13.14-15.16-17 (R.: 14)

Lectura de la carta als cristians hebreus
La paraula de Déu és viva i eficaç. És més penetrant que una espasa de dos talls: arriba a destriar l’ànima i l’esperit, les articulacions i el moll dels ossos, i esclareix les intencions i els pensaments del cor. A tot el món creat no hi ha res que Déu no vegi clarament; tot és nu i descobert davant els ulls d’aquell a qui haurem de donar comptes.

He 4,12-13

Lectura de l’evangeli segons sant Marc

Un dia que Jesús sortia de camí un home corregué, s’agenollà als seus peus i li preguntava: «Bon mestre, què haig de fer per posseir la vida eterna?» Jesús li digué: Per què em tractes de bo? De bo només ho és Déu. Ja saps què diuen els manaments: «No matis, no cometis adulteri, no robis, no declaris en fals contra un altre, no facis cap frau, honra el pare i la mare.» Ell li respongué: «Mestre, tot això ja ho he complert des de jove.» Jesús se’l mirà amb afecte i li digué: «Encara et falta una cosa: vés a vendre tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor guardat en el cel. Després torna i vine amb mi.» Aquesta resposta de Jesús el contrarià i se n’anà tot trist, perquè era molt ric. Llavors Jesús mirà al seu voltant i digué als deixebles: «Per als qui són rics, que n’és, de difícil, d’entrar al regne de Déu!» Els deixebles, en sentir aquestes paraules, quedaren sorpresos. Però Jesús els tornà a dir: «Fills meus, què n’és de difícil, d’entrar al regne de Déu! És més fàcil que un camell passi pel forat d’una agulla que no pas que un ric entri al regne de Déu.» Ells quedaren encara més sorpresos i deien entre ells: «I qui es podrà salvar?» Jesús se’ls mirà i els digué: «Als homes els és impossible, però a Déu no, perquè Déu ho pot tot.»
[Llavors Pere es posà a dir-li: «Mireu, nosaltres ho hem deixat tot per venir amb vós.» Jesús respongué: «Us ho dic amb tota veritat: Ningú dels qui per mi i per anunciar l’evangeli han deixat la casa, germans i germanes, pare, mare, fills o camps, no deixarà de rebre, ja en el temps present, el cent per u de cases, germans i germanes, mare, fills i camps, i també persecucions, i, en el món futur, tindrà la vida eterna.»]

Mc 10,17-30

"Doneu-nos, Senyor, un cor per escoltar"

Salomó arribà a savi perquè vaig pregar Déu que em donés enteniment i m’ho concedí; vaig pregar l’Esperit de Saviesa i em vingué. De fet a Gabaó el Senyor li digué: «Què vols que et doni»; Salomó respongué: «La gràcia d’un cor per escoltar perquè pugui fer justícia al vostre Poble» (1Re 3,5s).
És do de Déu: primera afirmació de Salomó sobre la Saviesa. La segona és la seva superioritat sobre els altres béns desitjables: ceptres i trons, riquesa, salut...
Garantint l’amistat amb Déu, la Saviesa dona accés als béns que fan feliç l’home: amb la Saviesa m’han vingut tots els béns.
La secció 3,1-4,13 d’Heb explica una de les notes del Gran Sacerdot Jesucrist: acreditat davant Déu.
Heb ha invitat a escoltar la veu del Senyor (3,7); però sovint deixem el camí vers la definitiva Terra Promesa. Per això diu: Esforcem-nos a entrar en aquell lloc de repòs. La guia garantida pel camí és la Paraula de Déu, viva i eficaç, més penetrant que una espasa de dos talls.
La pregunta «Què haig de fer per heretar la vida eterna?» inclou ja la resposta. Plantejant-se què haig de fer, assumeix que alguna cosa ha de fer; parlant d’heretar, reconeix que es tracta d’un do. Fer i heretar resumeix l’experiència de l’Èxode: arriben a la Terra Promesa fent camí quaranta anys pel desert guiats i alimentats per Déu.
L’interlocutor confessa que tot això —els Manaments— ho ha complert des de jove (ara ja no és tan jove).
Llavors Jesús se’l mirà amb afecte i, precisament per això, li digué: «Vés a vendre tot el que tens i dona-ho als pobres»; no per quedar desposseït sinó per tenir un tresor guardat en el cel. Aquest empobriment-enriquiment et capacitarà per venir amb Mi.
Això el contrarià i se n’anà tot trist perquè era molt ric. Amb la 1a etapa ben reeixida (la dels Manaments), les riqueses no el deixen avançar en la 2a (el seguiment i imitació de Jesús).
La pregunta dels deixebles (qui es podrà salvar?) reflecteix la greu dificultat de l’home per sostreure’s a la seducció del diner. Només Déu pot omplir el cor humà amb felicitat superior a la del diner i el plaer.

Mn. José Luis Arín

 

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi

Réquiem de Mozart Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I El Messies de Händel II El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I La Passió segons sant Mateu II Messa da Réquiem de Verdi


 

  

 

 
 
 
 
IMATGES